Home » Salut Mental

Salut Mental

Els Trastorns Mentals

La presència d’un comportament o de símptomes que sovint s’acompanyen de malestar o interfereixen en l’activitat de la persona, vindria a ser el que anomenem patir un trastorn mental. Això és injustament considerat com quelcom anormal, atès que són símptomes comuns en els moments de patiment psicològic de qualsevol persona.

Els símptomes apareixen de diferents maneres. En el pensament o símptomes cognitius es presenten amb alteració de la memòria o atenció, deliris de grandesa, egocentrisme, pensaments obsessius i invasius, pensament circular, pensament de ser perseguit i observat, entre altres.

En les emocions i el comportament: tristesa, nerviosisme, ansietat, aïllament social, desconfiança, conductes adictives, despreocupació pel benestar físic, entre altres.

I en la sensació de sentir-se perseguit, la percepció de sons i olors aliens, estranyesa, alucinacions visuals, snesació de mobilitat automàtica del propi cos, formigueig, entre altres.

És cert que no és comú que es donin tots aquests símptomes en una persona, però el patiment continu d’algun d’aquest ja pot generar malestar.

És important que la mateixa persona, els identifiqui, els entengui i els comparteixi amb les persones que té al seu costat, així estàra tenint cura de la seva salut mental!

 

PREGUNTES FRQÜENTS

Com es manifesta el trastorn mental?

Es pot manifestar amb alteracions, que poden semblar-nos “poc comunes”, de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en els quals queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, el llenguatge, etc. I que dificulta l’adaptació de la persona en l’entorn cultural i social.

Quins són els símptomes més comuns?

Els símptomes són molt diversos, no totes les persones afectades presenten els mateixos i aquests poden variar al llarg dels anys en una mateixa persona. En el transcurs de la història s’han fet diferents intents per agrupar els símptomes en categories, tot i així, segueix havent-hi alguns desacords entre models. Un dels més utilitzats és el del Manual de diagnòstic i estadístic mentals DSMIV, que descriu la simptomatologia de: trastorns de l’estat d’ànim, trastorns psicòtics, trastorns d’ansietat, trastorns sexuals, trastorns de la personalitat, trastorns de la son, trastorns cognoscitius, etc.

Quines són les causes dels trastorns mentals?

No es coneixen les causes del per què una persona es troba en aquesta situació, el trastorn mental respon molt poques vegades a models simples del tipus causa-efecte. Les causes de les malalties mentals són múltiples i en alguns casos desconegudes. Pot ser una predisposició genètica o bé adquirida que condicionen la maduració de certes vies cerebrals, les alteracions cognitives, com la falta d’atenció continuada i la fata d’una socialització adequada, creen un estat de vulnerabilitat. Aquests factors, poden influenciar molt en l’aparició i el curs del trastorn mental, però encara no es coneix amb exactitud ni en quin grau impacten cadascun d’aquests, ni quines combinacions comporten l’aparició del malestar psicològic.

Puc patir un trastorn mental?

Tots tenim probabilitats de patir una malaltia mental, igual que succeeix amb moltes altres malalties. De fet, una de cada quatre persones pateix un trastorn mental al llarg de la seva vida. Malgrat que teòricament hi pot haver persones amb més predisposició genètica que altres a patir-los, els factors ambientals poden afectar de manera determinant en l’aparició de trastorns mentals, de manera que tots hi estem exposats.

Tot i que segurament tots en algun moment de la nostra vida hem experimentat sentiments de tristesa, ansietat, insomni, etc. s’ha de destacar que aquests símptomes es consideraran tant sols un trastorn mental quan provoquin un comportament social desajustat (és a dir, un deteriorament significatiu social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu), provoquin un important malestar subjectiu i siguin persistents en el temps.

Com fer front als primers símptomes?

Després de les primeres crisis és fonamental mantenir el tractament i crear un estilde vida que potenciï l’autoestima i l’autonomia en un ambient emocionalment estable. Així com desenvolupar eines que permetin millorar la vulnerabilitat a noves recaigudes i que evitin la cronificació del trastorn. Els tractament poden ser diferents, se solen dissenyar intervencions personalitzades per cada cas. Freqüentment, es combinen el tractament farmacològic, mesures de rehabilitació comunitària, sociolaboral, psicoteràpies i suport familiar, sempre en funció de cada situació concreta

Com reaccionar amb les persones que pateixen?

De ningú s’espera que sigui capaç de superar els problemes de salut mental sense suport. Demanar ajuda no és un signe de debilitat. Ans al contrari, es necessita valor per afrontar un problema i buscar una manera de millorar. Les persones properes també necessiten assessorament per poder ser una eina de la rehabilitació. Recórrer a especialistes en un principi pot ser difícil, és important trobar la manera per tal que se sentin còmodes parlant, i respectar que estan passant per un moment confús i preocupant. Hi ha un número important de persones que pateixen i no van a especialistes a rebre tractament en conseqüència de l’estigmatització que hi ha sobre aquest tipus de trastorn.

Els trastorns mentals es poden superar, es pot treballar, formar una família, tenir relacions socials, etc.?

Es pot i s’hauria de poder fer. Amb un estil de vida que potenciï l’autoestima i l’autonomia, en un ambient estable emocionalment, es pot deixar de tenir aquestes limitacions. I s’hauria de poder fer, perquè tots tenim dret a una vida, malgrat que sovint els prejudicis que malauradament hi ha a la societat els impedeix gaudir i exercir tots els seus drets.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor